El camí del dol

"Em costa imaginar-te absent per sempre.

Tants de records de tu se m'acumulen

 que ni deixen espai a la tristesa 

i et visc intensament sense tenir-te (...)."

Miquel Martí i Pol 

Davant de la mort d'una persona estimada, els coneixements disponibles sovint ens són de poca ajuda. De cop, ens veiem immersos en un dolor desconegut i en una gèlida realitat que hem d'acceptar de cop. 

Són moments difícils, on possiblement sentim que aquest dolor no marxarà més. Pensaments i emocions semblen atropellar-se, sense ordre i amb una gran intensitat. Ens trobem vivint moltes situacions sense lògica d'una vida que s'ha vist interrompuda. Tenim per davant la tasca més difícil: la integració d'aquesta pèrdua, tan única i tan insustituïble.

El dol és el temps que necessitarem per ajustar-nos a aquesta nova realitat. 

El dol és una resposta humana, natural i única, necessària de ser viscuda.