Acompanyar el dol
La mort avui dia encara és un tema tabú, igual que ho és el dol. No ens han educat a viure'l d'una manera sana. Pel contrari, estem en una societat que s'allunya de tot el que ocasiona dolor.
La veritat, però, és que abans o després ens veiem de cares amb la mort. A vegades, la mort es presenta de forma inesperada; altres, tenim l'oportunitat d'acomiadar-nos poc a poc de qui estimem; i d'altres ens trobem acompanyant algú proper que està en dol.
La persona en dol està immersa en un camí de dolor, d'aflicció, d'anyorament, de culpa, enfadament... Es troba elaborant la seva pèrdua, intentant acceptar allò inacceptable, aprenent a viure dia a dia sense el seu ser estimat; i possiblement també es troba integrant la seva propia mortalitat. La mort ens posa davant el misteri de la vida i ens porta a conectarnos amb la nostra propia limitació i vulnerabilitat.
Acompanyar el procés de dol, tan si ets un familiar com un professional, passa per caminar amb la persona que pateix, caminar en sintonia amb allò que sent el seu món interior. Cal una escolta verdadera com una eina impresindible per paliar la soletat dels que pateixen, una escolta sincera amb tots els nostres sentits. Caminar al seu costat sense pressa, sense voler treure'l d'allà on està. Escolta i sigues present, amb allò que ets tu... Aquest és el camí més apropiat per acompanyar a qui viu una pèrdua.